Español
English
Dilluns 11 de març de 2024 ICRE organitza una nova sessió de Cinema i Escultura. En aquesta ocasió es projectarà un documental sobre l’escultor Jorge Oteiza, un dels artistes bascos fonamentals del segle XX.
IMPORTANT: Degut a que la sala te un aforament limitat, hi ha la necessitat de portar un cert control del nombre d'assistents. Per això, caldrà que confirmeu la vostra assistència al correu socis@icre.cat. Aquesta activitat es gratuïta per tots els socis, sempre que es faci la confirmació prèviament. De no fer-ho, podreu assistir-hi igualment (encara que no podrem garantir que hi haurà lloc per tothom) pagant 5 euros, el mateix import que els no socis que desitgin assistir.
Dilluns 11 de març de 2024 a les: 19.00 hores.
Vídeo Club VIDEO INSTAN
Carrer de Viladomat 239
08029 Barcelona
Oteiza 1908-2008 y sigo
Títol original: Oteiza 1908-2008 y sigo
Direcció: Alberto Gorritiberea i Mikel Mendizábal, 2008 Durada: 55 min.
Audio: en castellà
Producció: EiTB /Bauleko producciones
Sinopsi de la pel·lícula:
Els directors viatgen als espais de treball de l'escultor basc Jorge Oteiza i pregunten als que el van conèixer millor sobre la seva vida i la seva obra. Entre els que donen el seu testimoni, la seva germana Carmen, de 96 anys.
Sobre Jorge Oteiza:
Jorge Oteiza Enbil (Orio, 21 d'octubre de 1908 - Sant Sebastià, 9 d'abril de 2003) fou un escultor, pintor, dissenyador i assagista basc.
És un dels artistes bascos fonamentals del segle XX. Oteiza va iniciar la seva activitat artística de manera autodidacta als anys vint, amb obres influïdes per les avantguardes de l'època com el cubisme i el primitivisme. Amb la intenció d'investigar l'escultura precolombina, l'any 1934 va viatjar a Amèrica del Sud, on es va quedar fins al 1948. En tornar a Espanya, va guanyar per concurs la realització de l'estatuària per a la Basílica de Nostra Senyora d'Arantzazu, a Oñate (Guipúscoa). Era una obra controvertida, en la qual Oteiza posava en pràctica la seva teoria sobre el debilitament de l'expressió figurativa, i l'Església li va prohibir dur-la a terme. No la va poder
acabar fins al 1968.
Als anys cinquanta, i amb una obra experimental hereva del constructivisme, Oteiza va renunciar a la figuració i va començar un acusat procés de buidatge i desocupació de la massa que el portaria cap a una escultura vertical i lleugera: la «transestàtua», en paraules del mateix artista. La recerca a l'entorn de volums geomètrics bàsics com el cub, el cilindre i l'esfera, i el diàleg amb la llum i l'ombra, van articular una línia de treball que, el 1957, Oteiza va qualificar de «propòsit experimental». Aquest projecte va ser guardonat amb el Primer Premi d'Escultura de la Biennal de Sâo Paulo el 1959. Després d'aquest reconeixement i en el moment de màxima maduresa creativa, va decidir abandonar l'escultura per dedicar-se a temes conceptuals i teòrics. Ell mateix es declarava un «obrer metafísic». Als anys setanta, va recuperar la pràctica escultòrica treballant en obres de petit format i amb materials com guix, paper, alumini i cartró.
Amb una prolífica obra escrita, Oteiza va exposar les seves escultures en múltiples exposicions col·lectives i individuals. Destaquen les dues grans antològiques Propósito experimental, celebrada a Barcelona, Bilbao i Madrid (1988), i Oteiza. Mito y modernidad, celebrada al Museu Guggenheimde Bilbao i deNova York(2004) i alMuseo Nacional Centro de Arte Reina
Sofía (MNCARS) de Madrid (2005). L'any 1988 va ser convidat al Pavelló Español de la Biennal de Venècia i el 2007 va ser inclòs com a artista referent dins del marc de la pregunta Is Modernity our Antiquity? a la XII Documenta de Kassel. La seva obra es troba en col·leccions com la del Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, el MNCARS de Madrid, la Fundación Juan March de Palma, el Museu Guggenheim de Bilbao i el MACBA de Barcelona, entre moltes d'altres.