Español
English
Dilluns 18 de novembre de 2024 ICRE organitza una nova sessió de Cinema i Escultura. Es projectarà el documental Diari de bosc, dirigit pel fotògraf Joan Vall Karsunke. Al film el director s'acosta a la manera particular de veure l'art i la vida de Xicu Cabanyes, que ha convertit el Bosc de Can Ginebreda, de Porqueres (Pla de l’Estany), en un immens espai ple de figures escultòriques, sobretot eròtiques, de formigó i de grans dimensions.
IMPORTANT: Degut a que la sala te un aforament limitat, hi ha la necessitat de portar un cert control del nombre d'assistents. Per això, caldrà que confirmeu la vostra assistència al correu socis@icre.cat. Aquesta activitat es gratuïta per tots els socis, sempre que es faci la confirmació prèviament. De no fer-ho, podreu assistir-hi igualment (encara que no podrem garantir que hi haurà lloc per tothom) pagant 5 euros, el mateix import que els no socis que desitgin assistir.
Dilluns, 18 de NOVEMBRE de 2024
19:30 hores.
Vídeo Club VIDEO INSTAN
Carrer de Viladomat 239
08029 Barcelona
Diari de bosc
Títol original: Diari de bosc
Direcció: Joan Vall Karsunke, 2019
Durada: 1 hora, 25 min.
Audio: català
Sinopsi:
El fotògraf Joan Vall Karsunke estudia el procés creatiu d’un dels escultors de tall eròtic més famosos del panorama artístic, Xicu Cabanyes.
Al film el director s'acosta a la manera particular de veure l'art i la vida de Xicu Cabanyes, que ha convertit el Bosc de Can Ginebreda, de Porqueres (Pla de l’Estany), en un immens espai ple de figures escultòriques, sobretot eròtiques, de formigó i de grans dimensions.
Xicu Cabanyes (Cabanyes Collell, Francesc) (Serinyà, 28/9/1946)
Fill d'una família de pagesos, Xicu Cabanyes va entrar en el món de la pràctica artística quan va començar a treballar en una fàbrica de mobles: l'any 1962 realitzà les seves primeres talles de fusta, i més endavant utilitzà nous materials com el fang, el metall, el formigó o el poliester.
El 1965 va realitzar la seva primera exposició a la Caixa d'Estalvis de Girona i fou en aquesta mateixa època que va entrar en contacte amb el també escultor Domènec Fita.
Va formar part del grup El Tint de Banyoles (1972), grup molt actiu en la vida cultural de la capital del Pla de l'Estany durant la dècada de 1970.
Les seves obres són delicades alhora que de volums contundents. Gairebé totes de gran format, conviden a ser tocades i, la majoria, relacionades amb el concepte de vida i mort. També, en molts casos, són de temàtica eròtica (vagines, elements fàl·lics, etc.).
La major part de la seva producció es troba escampada al Bosc de Can Ginebreda, a l'aire lliure, i s'adapta de manera natural al seu entorn.