Cinema i Escultura: “¿Puedes oírme?” // Assemblea General

¿Puedes Oírme? és un documental de 75 minuts de durada, produït per Mallerich Films Paco Poch en col·laboració amb l'estudi de l'artista i amb la producció associada de la Galeria Lelong de Nova York i la Galerie Lelong de Paris.

Aquest documental és el resultat de la voluntat de crear una obra audiovisual inèdita que permeti a lespectador i per primera vegada, un accés total a Jaume Plensa, al seu entorn i al seu procés de treball.

Les seves obres són tan complexes que cada cop que fa una nova escultura, ha d'idear la manera de construir-la, traslladar-la i muntar-la, comportant sempre un repte d'enginyeria afegit i mobilitzant una gran quantitat de gent i esforç perquè cada obra arribi com ha d'arribar al seu lloc exacte.

El documental segueix el procés de creació i de construcció de Voices (2019), una gran obra composta per 11 esferes d'entre 2 i 5 metres de diàmetre cadascuna, instal·lada al lobby d'un gratacel de nova construcció ubicat al complex de Hudson Yards, a Nova York.

També a Amèrica visitem el seu treball més conegut, la mítica Crown Fountain (2004) de Chicago, on va crear una icona d'abast mundial i va asseure les bases del seu treball posterior, així com una espectacular figura humana que dóna la benvinguda —d'esquena!— a la ciutat de Montreal.

Presenciarem la inauguració de la seva exposició d'escultures als jardins reials, “Djurgården” a Estocolm, i també a Suècia viatjarem fins a l'illa de Klövedal, al nord de Göteborg, on es troba Anna (2015), un dels seus caps femenins de 14 metres que s'enlaira solitàriament.

Viatjarem al Japó, país que va ser l'origen de la seva obra en espais públics i després de mostrar dues de les peces més significatives a Tòquio, podrem seguir-lo fins a la petita illa d'Ogijima, on va construir un delicat pavelló de benvinguda per als viatgers que arriben amb vaixell.

També us veurem instal·lar, amb l'ajuda d'helicòpters, tres peces de bronze a l'illa de Porquerolles, a França.

De tornada a casa, viurem un intens retrobament de l'artista amb el seu propi país: la instal·lació de Julia (2018) a la plaça Colón de Madrid i l'exposició Invisibles (2018) al Palau de Cristall, Museu Reina Sofia, així com la gran exposició retrospectiva instal·lada al MACBA de Barcelona.

I el viatge acaba tornant a Nova York, on Plensa inaugura Voices (2019) alhora que munta una peça a la cinquena avinguda, a Rockefeller plaça, on seguim la instal·lació i tota la tensió i els esforços que procura el seu creador.

Aquest documental ha estat realitzat per tenir un llarg recorregut a través de la seva estrena als més importants festivals de documentals de tot el món, però també per a la seva emissió a televisions i per ser exposat a les nombroses exposicions que l'artista fa cada any a museus i centres d'art de tot el món.

Des que a finals de l'any 2017 Jaume Plensa va ser requerit per a la creació i instal·lació de Voices (2019) al lobby d'un gratacel de Nova York, un equip sota la direcció de Pedro Ballesteros es va posar en marxa per fer-ne un seguiment i altres projectes que estava duent a terme.

La clau de lenfocament del documental ha estat la proximitat. Plensa és un artista que no té por d'exposar-se davant d'una càmera i d'una gran generositat a l'hora d'expressar-se. Així s'ha pogut crear un documental viu i àgil, que permeti a l'espectador una mirada propera i profunda a la feina i als significats. El relat segueix una estructura en set grans blocs temàtics en què, saltant d'obra en obra, d'un país a un altre, el mateix Plensa ens guia i ens introdueix en les idees que alimenten les seves obres i ens mostra el compromís i la passió per un art que sigui, segons les seves paraules, capaç d'il·luminar-nos.

El documental ha estat enregistrat amb una Arri Alexa Mini i un joc d'òptiques fixes «vintage», buscant una aproximació espontània i naturalista i alhora una estètica particular que connectés amb l'univers i la poètica de Plensa.