Francesc Puig Pellicer

No soc pintor ni soc escultor, però faig les dues coses.
Senzillament gaudeixo jugant i creant amb els materials, fustes i altres que m’ofereix el bosc, el camp o el rebuig.
Construir una nova realitat estètica basada sovint en la seriació i repetició d’objectes.
Sovint em considero un drapaire i un espigolador d’andròmines amb capacitat per recrear mitjançant l’ajut de la imaginació i l’atzar.
També estic engrescat en la transformació de la fusta i les seves possibilitats escultòriques. Sigui mitjançant la reproducció realista escala 1:1 d’objectes quotidians (roba, sabates, utensilis, bosses de paper, etc.), com en les formes amagades que poden aparèixer en la seva manipulació.

Eclèctic i autodidacta em deixo portar per la inspiració i per un impuls que em va dictant a on he de posar la banya.

Soc víctima agraïda de la casualitat i de l’atzar que em posen al davant d'il·lusions i reptes que caldrà materialitzar.
Considero que el valor artístic d’un objecte no depèn del material del qual està fet o de la seva utilitat, sinó que neix de la seva situació en un nou context pel qual no està creat.

“M’agraden els arbres, m‘encanta la fusta i m’inspiren el color, olor i textura que apareixen quan la gúbia penetra la fibra.”

“El que resta amagat darrere la simplicitat aparent dels arbres dels nostres entorns, com l’olivera, l’alzina el roure o el freixe no em deixa mai de sorprendre.”