Cinema i Escultura: “MICHELANGELO INFINITO”

Repartiment: Enrico Lo Verso, Ivano Marescotti
Premis: 2018, Premi David di Donatello: nominada a millors efectes especials Durada: 97 min.

Michelangelo “Miguel Ángel” Buonarroti (1475-1564) no necessita presentació: què més es pot dir del geni de l'escultura i la pintura, que també va demostrar dots d'arquitecte (seu és el disseny de la cúpula de la basílica de Sant Pere del Vaticà). Home iracund, sovint arrogant, no portava bé les comparacions i va rivalitzar amb pintors de la talla de Rafael Sanzio i Leonardo da Vinci, i va bregar amb mecenes papals com Juli II, Lleó X i Clement VII. Què més es pot dir i que no haguem vist en documentals de tota mena i fins i tot pel·lícules: costa treure's del cap Charlton Heston com el geni renaixentista que va tenir els seus més i els seus menys amb un Juli II interpretat per Rex Harrison a «L'agonia i l'èxtasi» (Carol Reed, 1965), film basat en la novel·la homònima d'Irving Stone.

El documental reconstrueix la vida de l’artista florentí, des de que essent nen fos instruït a l’escola del pintor Domenico Ghirlandaio, quan va mostrar les suficients dosis de geni i supèrbia que l’acompanyarien tota la seva vida, l’etapa d’aprenentatge amb Bertoldo di Giovanni i l'admiració i el suport d'un madur Lorenzo el Magnífic de Florència (per a qui, juntament amb altres membres de la família Médici, anys més tard va projectar un grup escultòric inacabat a la sagristia de la basílica de Sant Llorenç a la ciutat de l'Arno). Fruit dels anys següents serien obres pictòriques com “La Sagrada Família o el Tondo Doni” (c. 1506) o escultures de la talla del “David” (1501-1504)...

... Barrejant soliloquis i performances de Lo Verso com a Miguel Ángel (especialment davant d'un bloc de marbre i amb una maça, metàfora massa evident de la passió inesgotable d'un geni que sempre va buscar aquest infinit que s'esmenta al títol), el documental escull i es recrea en alguns episodis i obres de la vida del geni florentí, i ho mostra també com a figura pintada per altres artistes, com Heràclit a “L'Escola d'Atenes” (1510-1511) de Rafael, o per si mateix a la pell de sant Bartomeu de “El Judici Final”...

... El resultat és un documental que s'entreté massa en una dramatització transcendental i al·legòrica del personatge, però que, anticipàvem, brilla en la magnífica exhibició de les seves obres més icòniques, del David al Moisès i especialment els frescos de la Capella Sixtina. Són aquests minuts dedicats a mostrar amb detall els meravellosos treballs que mai ens cansarem de veure, i més després de la recent restauració a l'esmentada capella dels Museus Vaticans, els que permeten que gaudim d'un documental més que correcte, però lluny de la brillantor de films que recentment hem pogut contemplar i que ens deixen amb la boca oberta. En aquest cas, l'excés de drama ficcionat i una música que, per grandiloqüent, acaba sent irritant. Però, deixant això al marge, la veritat és que el documental té prou al·licients per delectar els apassionats per l'art. Michelangelo Buonarroti va poder voler l'infinit, ja que l'art no semblava satisfer-lo plenament (parafrasejant una cita d'un altre geni de l'escultura, Auguste Rodin, esmentada al final del film), però sens dubte ho va acariciar innombrables vegades amb el cisell, el martell i els pinzells (Óscar Gonzalez, octubre 2019).

Michelangelo infinito: Anhel de perfecció

Conté, a més, una sèrie d'imatges inèdites i gairebé desconegudes: uns dibuixos al carbó a les parets d'un soterrani florentí, descobertes el 1975.

És un «art tour film», un tipus especial de documental que incorpora una mica de ficció per a «contextualitzar» la història; en el cas present, un narrador, Vasari, contemporani i biògraf de Miquel Àngel, i un parell de «quadres» que recreen alguns moments de la història de l'artista. El resultat és apassionant: un repàs de la vida i obra del geni del Renaixement italià, que subratlla l'anhel de perfecció i transcendència que va perseguir tota la vida...

... La llibertat d'aquest quasi documental permet aconseguir efectes visuals impactants. Conté a més una sèrie d'imatges inèdites i gairebé desconegudes: uns dibuixos al carbó a les parets d'un soterrani florentí, descobertes el 1975, i la reconstrucció dels cartrons per a un desaparegut fresc que va fer per competir amb un altre de Leonardo, també perdut...

... Una delícia per als amants de l’art i d’un cinema diferent, didàctic (Fernando Gil Delgado).